diumenge, 8 de maig del 2011

CONDEMNATS

 
L’ombra cau del mur, 
mancança eterna i fugissera, 
que s’escola pel clavegueram. 

Humiliació quotidiana, 
encís pertorbat. 

Un ocell s’atura. 

Escups a terra, 
i un núvol plora 
per les parets 
grises de la ciutat. 

Es un somni trencat, 
com un clamor inacabat. 

Enyor voraç que et fastigueja. 

Un ocell et mira. 

La gent passa tan a prop 
que els podries esgarrapar, 
com una ànima fosca 
i poc seductora. 

Com un conte ple de feres, 
la nit amb tu combrega. 

Mort, atansat !! 


Un ocell pren el vol

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada