Somnio.
Cada dia de la meva vida,
es un maleït somni.
La realitat només existeix
dins d’una carcassa de solitud
que s’escampa per tot l’univers.
Les estrelles son paper platejat,
i el desconcert de la teva mirada,
només soc jo reflectida en el mirall.
La ignorància del meu ésser,
es l’estupidesa de la realitat.
El demà serà tan cruel
com jo ho desitgi.
patiran uns altres,
riuran els que ho desconeixien.
Aquest sentiment
em farà aturar la ruleta,
i suplicaré que em torni la raó.
Ara somnio que escric.
Somnio el dia,
quan t’hauré fet meu,
et xuclaré el cor
i veuré com et dessagnes,
... lentament.
Somnio l’existència
absurda i avorrida.
Em desperto.
O potser no?
Soc un cadàver
dins d’un nínxol.
I això...
no es cap somni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada