Et dibuixaré nu.
La teva pell humida
com d’infant maldestre
portarà escrites les cançons
cantades ahir.
T’eixugaré els cabells
amb la fressa de la tardor,
i s’omplirà de fulles seques
el batec del teu cor.
Ens fondrem en un petit espai,
i les nostres boques enjogassades
es retrobaran.
Com si la fi de la vida ja hagués arribat.
Com si de la fi del món es tractes.
