diumenge, 30 d’octubre del 2011
ESPERANÇA
La foscor i la solitud,
amb els seus malsons.
Els crits de la por,
els gemecs del vent,
la respiració de les parets,
els udols a la lluna.
Quan ja no pots més,
és fa de dia.
Missatges més recents
Missatges més antics
Inici
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
